El problema de l'habitatge té rostre de dona: gairebé la meitat de famílies en risc de desnonament a Barcelona són monomarentals

L’Observatori DESC publiquem l'informe Resistència de mares per la llar: Dades i testimonis dels assessoraments col·lectius de la PAH des d'una mirada feminista i antiracista, que recull la problemàtica de les mares amb menors en les seves possibilitats d’accés a l’habitatge.

Aquest informe ha estat possible gràcies a les dades i testimonis recollits en els assessoraments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona i les dades del Servei d’Intermediació en la Pèrdua de l’Habitatge (SIPHO) de Barcelona així com les Meses d’Emergència de Barcelona i Catalunya.

El problema de l'habitatge als municipis espanyols té rostre de dona, figura de referència que carrega majoritàriament amb els esforços de les cures, gairebé sense suport públic a aquesta tasca essencial de la vida. Les dades ho mostren clarament: segons dades de 2022 de l'Observatori DESC, el 29,4% de les llars ateses per risc de pèrdua de casa seva són famílies monomarentals, i amb relació a les llars amb menors les llars monomarentals en representen la meitat (47,6%). La dada d'incidència dels desnonaments és alarmant en aquest col·lectiu en relació amb la mitjana de la ciutat: en el 87,4% dels casos del SIPHO de Barcelona (el Servei d'intermediació i Mediació en la Pèrdua de l’Habitatge i l'Ocupació) hi hauria menors, quan la mitjana de llars amb nens i nenes a la ciutat és del 35,9%.

Per conèixer millor els efectes d'aquesta realitat, des de l'Observatori DESC, en col·laboració amb Entrepobles i la PAH de Barcelona, hem elaborat l'informe Resistència de mares per la llar: Dades i testimonis dels assessoraments col·lectius de la PAH des d'una mirada feminista i antiracista que, a banda d'aportar dades com les que hem mencionat més amunt, elabora una sèrie d'entrevistes a diferents persones afectades pel problema de l'habitatge i que són membres de l'assemblea de la PAH de Barcelona. Els resultats demostren la vulneració dels drets de les mares a Barcelona i Catalunya, el que suposa un manca de cobertura del dret a l’habitatge, però també de la igualtat de gènere, en clara oposició als Objectius de Desenvolupament sostenible 5 i 11 de l’Agenda 2030. Això és fruit de les dinàmiques excloents del mercat residencial que són la causa de les situacions més habituals a diferents testimonis de mares afectades.

L'informe aporta algunes dades més:

  • A les entrevistes a mares participants a la PAH destaquen els problemes d’expulsió de la llar i el patiment psicològic han reflectit que el 45% dels testimonis expressen el patiment derivat de l’exclusió residencial: entre els més destacats, el patiment psicològic i l’amenaça que suposa pels menors l’expulsió de casa seva. 
  • En el 87,4% dels casos atesos per la SIPHO de Barcelona (el Servei d'intermediació i Mediació en la Pèrdua de l’Habitatge i l'Ocupació) hi ha menors, quan la mitjana de llars amb menors a la ciutat és de 35,9%.
  • A les Meses d'emergència de Barcelona i Catalunya, en espera d'un habitatge de reallotjament, les famílies amb menors són majoritàries, 61,9% a Barcelona i 67,9% a Catalunya; un 29,4% i un 28,2% de llars monomarentals cadascuna.
  • Aquestes dades són un exemple de les dinàmiques que estan en contradicció amb l'Agenda Urbana 2030 en els ODS 5 i 11, igualtat de gènere i comunitats i ciutats justes i sostenibles

"De res et serveix tenir diners si no tens documents"

La vulneració del dret a l'habitatge i la degradació de les xarxes de cures té un impacte més gran a les llars monomarentals, les dones, els menors, la gent gran i persones dependents, necessitades de les cures que assumeixen majoritàriament les dones. Això també posa en perill l'ODS 5, igualtat de gènere. Però no oblidem que a més aquestes tasques de cures recauen sovint en la ciutadania migrant, forçada per la discriminació laboral a les feines de més explotació en les seves condicions laborals, aquelles relatives a les cures.

Després de quinze anys d’exclusió residencial des de l’esclat de la crisi hipotecària de 2008, comprovem que la gravetat del fenomen no s’ha reduït, només s’ha pogut contenir. Davant d'aquesta greu situació hi ha propostes innovadores des de la societat civil, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que ha destacat per atendre milers de famílies, com ja han mostrat les dades d’enquestes fruit de la seva activitat en l’acompanyament a llars en risc de pèrdua de la llar.  En una lectura indirecta, cal tenir en compte que la tasca que exerceix la PAH de Barcelona, aturant milers de desnonaments, evita cada dia una despesa onerosa dels ajuntaments i la Generalitat per reallotjar les famílies expulsades. Es podria pensar que si la PAH no fes aquesta feina des de fa 13 anys, el problema hagués repercutit de manera molt més dramàtica sobre les famílies, els barris i la imatge del sector públic. 

La militància de la PAH, fruit de les entrevistes realitzades en aquest projecte, transmet que és un fenomen ben previsible i habitual que les llars més afectades per la precarietat, exclosa de l’accés digne a l’habitatge, recorrin a l’ocupació sense títol habilitant com una mesura d’acció directa en favor del seu dret a la Ciutat. En aquest sentit, la PAH fa recomanacions per dur a terme un millor acompanyament de llars en situació d’accés precari a l’habitatge. Cal abordar la millora de les condicions de les llars en situació d’ocupació sense títol habilitant, ja que són contextos molt habituals en llars vulnerables i que, pel fet d’estar ocupant, poden portar a patir discriminació de grups de “desokupació”, representants de la propietat, agents de l'ordre i inclús el veïnat.

Així mateix, cal redissenyar l'atenció a la situació de les persones en risc d'expulsió de l'habitatge, amb un focus especial en dones i menors. És necessari veure aquesta problemàtica com un problema econòmic i social en lloc d'un problema individual, i buscar espais d'empoderament familiar. Es proposa estendre els serveis per intervenir i prevenir desnonaments, amb unitats de mediació especialitzada en ocupacions en precari per resoldre conflictes i augmentar la consciència sobre aquestes situacions a les comunitats veïnes. També s'han de definir criteris per regularitzar les ocupacions i garantir el dret a l'habitatge de les persones vulnerables. Cal realitzar una campanya divulgativa per informar els ciutadans dels seus drets en matèria d'habitatge, així com de l'assessorament i la possibilitat de denúncia en cas de vulneració. Alhora, és important conscienciar sobre la funció social de l'habitatge.

A continuació adjuntem infografies amb les dades esmentades:

Multimedia

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.

Follow us on X (formerly Twitter)!