Vulneracions de drets, desigualtat de gènere i impactes ambientals a les cadenes de subministrament d’exportació agroalimentària

L'Observatori DESC presentem una nova radiografia del sistema alimentari globalitzat en temps de crisi social, emergència climàtica i pandèmia del Covid-19. En l'informe parlem dels diferents impactes socials i ambientals dels models agroexportadors, enfocant-nos en 4 casos: la ramaderia intensiva a Alemanya, el cultiu de fruits vermells a Huelva i el Marroc i, finalment, el cultiu fructícola a Lleida.

Actualment, a diferència dels ecosistemes alimentaris preindustrials, sostinguts per relacions d’intercanvi i ús comunitari, el sistema alimentari segueix estructurant-se per mecanismes de producció industrial i polítiques econòmiques pròpies del capitalisme. L’auge del lliure mercat, la revolució científica i la relació de països del nord amb països del sud marcades encara pel colonialisme, han resultat en noves relacions de poder que creen desigualtats i noves fronteres econòmiques d’un nord que disposa de mitjans de producció i un sud amb capacitat de produir matèries primeres (Sánchez,2015). Com bé diu Patvel (2008), “ens trobem aun sistema alimentari mundial segrestat per grans monopolis que controlen la vida del camp, actors polítics que secunden els interessos transnacionals, científics que legitimen pràctiques antitètiques i mitjans de comunicació que justifiquen aquesta situació amb el vell lema de desenvolupament i progrés”. Una globalització del sistema alimentari, que afecta greument la sobirania alimentària, els drets econòmics, socials i culturals i el medi ambient.

Información

Tipus publicació
Llibres i Informes
Editorial
Observatori DESC
Data de publicació
Abril 2023
Autors/es
Sofia Alorda, Irene Escorihuela, Gisela Torrents i Marta Ribera