L'empresa espanyola ISAM Holding presumptament va intentar explotar recursos naturals de manera irregular en àrees protegides de Colòmbia

El treball d'entitats i comunitats indígenes destapa l'amenaça minera en una de les poques regions encara verges de l'Amazones colombià

Aquesta informació s'inclou en el nou informe de l'Observatori DESCA que exposa la preocupant realitat de la vulneració de drets humans i ambientals per part d'empreses transnacionals

Una nova recerca de l'Observatori DESC ha destapat el presumpte intent de l'empresa minera espanyola ISAM Holding d'obtenir una concessió, de manera irregular, per a explotar jaciments geològics protegits en l'Amazones colombià. Des de l'entitat publiquem l'informe Mecanismes contra la impunitat corporativa, on hem investigat la denúncia de diverses comunitats multiètniques del Timbó de Betania, Bogotà, Cachivera i Murutinga, -les tribus del qual en el passat van patir els estralls de l'evangelització dels conqueridors, així com del genocidi i esclavitud derivats de la “febre del cautxú” a principis del segle XX- que ara afronten la possibilitat de veure de nou exhaurits els seus territoris, amb el consegüent impacte social, cultural i mediambiental.

En 2014 l'Autoritat Nacional Minera (ANM) de Colòmbia va autoritzar un títol de concessió minera de dues mil hectàrees per a l'extracció de minerals com el niobi, tàntal, vanadi i zirconi durant 30 anys en una zona protegida sota reserva indígena i forestal. La concessió es va fer a Claudia Patricia Gómez González, una persona física de nacionalitat colombiana qui va intentar transferir els drets d'explotació de minerals rars a l'empresa Tantalum Tech Mining S.A.S. -lal qual és coneguda per tenir interès a explotar els minerals de la zona- el 2016, encara que aquesta transmissió va ser denegada per l'Administració en 2019. Al seu torn, Tantalum Tech Mining S.A.S. és una empresa filial de ISAM Europa S.L. un hòlding d'origen espanyol.

Les investigacions, per tant, apunten al fet que l'actual titular de la concessió va actuar com testaferro, en nom d'aquesta empresa minera, per a superar les traves legals i poder explotar la zona que, a més, s'especula que pugui contenir coltan, un material de vital importància en el desenvolupament de bateries i, per tant, d'alt interès per a la indústria tecnològica -i que ja ha estat motiu de sagnants guerres en països com el Congo, el qual s'estima que alberga el 80% de les reserves mundials d'aquest mineral. Recerques prèvies del diari colombià L'Espectador ja apuntaven en aquesta direcció, vinculant fins i tot el títol d'explotació a organitzacions pertanyents al crim organitzat. 

La impunitat corporativa al Sud Global

Aquest cas es destapa arran de la publicació de l'últim informe de l'Observatori DESC titulat “Mecanismes contra la impunitat corporativa”, que exposa la preocupant realitat de la impunitat corporativa en relació amb la violació de drets humans i ambientals per part d'empreses transnacionals. Aquest informe és fruit d'un intens treball de recerca que revela les pràctiques empresarials que esquiven les conseqüències legals de posar en perill els drets fonamentals de les persones i el medi ambient. A través d'entrevistes a expertes i comunitats afectades, així com l'anàlisi de casos concrets com el de Chevron a l'Equador, la declaració del Parc Nacional Natural Yaigojé Apaporis a Colòmbia i el cas de les comunitats multiètniques del resguard indígena del Timbó, aquest informe posa de manifest la urgència de prendre accions concretes per a lluitar contra la impunitat corporativa. 

D'altra banda, el text analitza com els mecanismes de resolució de conflictes internacionals entre estats i inversors tenen un paper important a l'hora de perpetuar la impunitat corporativa. Posa en evidència com els actuals mecanismes de resolució de conflictes entre els països i els inversors menyspreen els drets humans, ja que sotmeten als Estats als interessos dels grans capitals privats. Per això, és necessari crear nous marcs reguladors vinculants -així com la creació d'organismes amb capacitat i recursos per a vetllar per ells- per a les empreses que assegurin la responsabilitat extraterritorial en cas de violacions de drets humans i ambientals. 

L'objectiu d'aquesta publicació és informar i mobilitzar a la ciutadania i als mitjans interessats en els efectes de les males pràctiques empresarials, així com oferir una anàlisi legal i sociopolítica dels mecanismes que contribueixen o impedeixen la impunitat corporativa. Des de l'Observatori DESC, reafirmem el nostre compromís en la promoció de la justícia social i ambiental, així com la lluita contra la impunitat corporativa.

     

Multimèdia