Joves que busquen casa o com jugar als jocs de la fam

Un context de salaris baixos i preus desbocats de l’habitatge barra el pas, cada cop més, a l’emancipació dels joves. Fins ara, les polítiques públiques no han aconseguit garantir l’accés a un habitatge assequible, mentre apareixen nous factors de distorsió que disparen els preus a l’alça.

Alfred Palomera i Guillem Domingo, tècnics de l'Àrea d'Habitatge i Dret a la Ciutat de l'Observatori DESCA, escriuren al dossier especial Les escletxes socials de la crisi d'habitatge de la Revista Metròpolis, editada per l'Ajuntament de Barcelona.

Les possibilitats de ser jove i tenir casa pròpia s’han reduït inexorablement amb el pas dels anys. Ser jove vol dir, cada cop més, no tenir estalvis, buscar feina o treballar en un mercat laboral que paga poc, i cercar habitatge o pagar-lo a uns mercats immobiliaris especulatius que cobren massa. Potser ja ho sabem i no ho volem llegir més, però ja és innegable: el rei va despullat. Quan es fan processos de selecció i visites en grup per només veure un pis, val la pena fer la comparació del mercat de l’habitatge amb Els jocs de la fam. La realitat és lluny de la caricatura que alguns mitjans de comunicació fan.

Il·lustració de la capçalera © Cinta Fosch