Nou informe sobre l’estat del Dret a l’Alimentació i la Nutrició el 2022

La Xarxa Mundial pel Dret a l’Alimentació i la Nutrició (Global Network for the Right to Food and Nutrition, en anglès) ha publicat un nou informe sobre l’estat del Dret a l’alimentació i la nutrició el 2022. Aquest informe ens ofereix una imatge d’aquest dret humà clau a tot el món, identificant tendències nacionals, regionals i internacionals i reflectint la seva evolució mundial des de juliol del 2021 fins a finals del 2022.

L’informe -centrat en la connexió entre la guerra, la violència sistèmica i la desigualtat estructural- examina com els actors econòmics poderosos (principalment Estats i empreses) aprofiten aquests conflictes per perpetuar el seu domini sobre els sistemes alimentaris.

Per una banda, s’analitza com diferents conflictes, ocupacions i guerres debiliten els sistemes alimentaris. Així, es veu com la invasió russa d’Ucraïna -essent aquest últim un gran exportador de blat- ha pertorbat el sistema alimentari mundial i ha afegit una capa més a la complexa crisi alimentària actual. També, però, posa en rellevància com passen desapercebuts altres conflictes degut a que no tenen tant efecte en el sistema alimentari mundial (països no exportadors d’aliments com Burkina Faso i la regió MENA), però que sí afecten els sistemes alimentaris locals i nacionals.

Per últim, l'informe investiga les tendències de desigualtats i discriminació en les diferents regions que afecten de forma directa al dret de l’alimentació i la nutrició:

  • Àsia destaca l’augment de l’autoritarisme, unit a la reducció de l’espai per a la societat civil i l’opressió a les defensores de drets humans.
  • Als països africans crida l’atenció el fet que les entitats financeres privades tenen cada vegada una major part del deute extern, fent que països com Ghana, Zàmbia, Kènia i Nigèria vegin reduïda la seva capacitat per fer front a la crisi alimentària a nivell nacional.
  • Les comunitats camperoles i indígenes d’Amèrica Llatina han mitigat l’impacte de la crisi alimentària recuperant pràctiques agroecològiques tradicionals i llavors autòctones, donant-se suport mutu a través d’iniciatives solidàries.
  • A la Unió Europea destaca l’aprovació del Pacte Verd Europeu, però també menciona com les institucions europees no aborden les polítiques relacionades amb l’alimentació de forma integral i en consonància amb la normativa internacional de drets humans.

Us convidem a fer una llegida d’aquest informe que aporta dades molt interessants sobre l’estat del dret a la alimentació i la nutrició amb una mirada global. Actualment només està disponible en anglès, però d’aquí unes setmanes es publicarà la seva versió en castellà.

Multimèdia