El Relator Especial de l'ONU pel Dret a l'Habitatge identifica 7 reptes clau

20 anys desprès de crear-se aquesta figura, l'actual Relator Especial sobre Dret a l'Habitatge adverteix del perill que la crisi climàtica i la mercantilització de la terra suposen per a aquest dret

El 14 de juny es va publicar l'informe “20 Years Special Rapporteur on the right to adequate housing: Taking stock – moving forward” (20 anys de la Relatoria Especial sobre Dret a un Habitatge Digne: prendre el pols - avançar), del Relator Especial de les Nacions Unides en matèria de Dret a l'Habitatge Digne, Balakrishnan Rajagopal. El document conté els més rellevants avenços en matèria de protecció de Dret a l'Habitatge digne que s'han impulsat des de l'organisme internacional i identifica set aspectes claus per enfocar el treball de futur.

La disponibilitat d'un habitatge digne té per a les Nacions Unides la consideració de Dret Humà. A Espanya, però, la Constitució la situa com un dels principis que han de regir les polítiques. Des de l'Observatori DESC volem subratllar el paper central que té per a la consecució d'una vida plena el fet que una persona tingui accés a una llar en condicions adequades, per això creiem rellevant el contingut de l'informe del Relator Especial de Nacions Unides. En ell, s'insta els estats membre a reconsiderar els seves marcs legislatius per tal de posar en valor els Drets Econòmics, Socials i Culturals que en les últimes dècades han jugat un paper secundari en les prioritats governamentals davant els drets civils i polítics.

El document presentat en el context de la pandèmia del COVID-19 evidencia de quina manera les solucions sanitàries han estat lligades a la qüestió de l'habitatge, atès que una de les mesures prioritàries era l'obligatorietat de la ciutadania de romandre confinada als seus domicilis. Aquest fet posa de manifest la centralitat que aquesta qüestió té i la urgència de donar resposta a les greus violacions que en ella es produeixen. El contingut ampli en l'observació de Nacions Unides sobre el Dret a l'Habitatge inclou la lluita contra els desallotjaments forçosos, els desplaçaments per despossessió o inutilitat de les terres i la consecució d'una vida en condicions dignes.

Segons consta en l'informe, les últimes dècades de "desenvolupisme" no han pal·liat les mancances d'habitabilitat de la població mundial, sinó que moltes de les seves problemàtiques s'han agreujat. Fruit del desplaçament de població cap als nuclis urbans, ha augmentat el percentatge de la població mundial que viu en assentaments irregulars i insegurs.

La pobresa s'ha desplaçat de les zones rurals i han aparegut nous fenòmens de pobresa urbana que tenen com a resultat un creixement del "sensellarisme", de la segregació i de l'infrahabitatge. A més, els conflictes bèl·lics continuen expulsant grans masses de població del seu territori, generant moviments de desplaçats i nous assentaments en condicions precàries.

A aquestes problemàtiques cal afegir la inseguretat provocada per la pandèmia de l'COVID-19 que ha demostrat ser tremendament desigual en la seva devastació, afectant de manera més urgent a les poblacions més vulnerables i amb menor protecció als seus drets. L'accés a un habitatge en condicions salubres i dignes ha manifestat ser indispensable per a la protecció enfront d'aquest virus, però també ho serà de cara a possibles futures amenaces sobre la salut. Des de l'inici, l'informe del Relator Especial B. Rajagopal denuncia com el fet d'haver convertit l'habitatge en un actiu financer suposa un greu escull per a la garantia del Dret a l'Habitatge.

Tanmateix, insisteix el Relator Especial en la necessitat de definir quines són les condicions que un habitatge ha de complir per considerar-digne, incidint en que no es pot considerar complert aquest dret només dotant a les persones d'un sostre sobre el cap, sinó que han de garantir les condicions que permetin a la persona al complet desenvolupament de la resta d'aspectes fonamentals en la seva vida. Per això, insisteix, cal desvincular l'habitatge de la seva utilitat com a valor refugi financer i prioritzar el seu paper com a Dret Humà fonamental.

Set reptes per al futur

La major part del contingut de l'informe presentat davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides és un al·legat per a la correcta direcció de les accions futures de l'organisme. El Relator Especial posa en valor el treball realitzat amb anterioritat, però adverteix que els cismes que es plantegen a curt termini requereixen accions immediates.

El text proposa set línies d'acció prioritàries:

  1. Definir clarament: desnonament, desplaçament, accés a l'habitatge i nivell de vida.
  2. Atendre l'impacte de la pandèmia de l'COVID-19.
  3. Eradicar la discriminació urbana i la segregació territorial.
  4. Enfrontar el canvi climàtic i aconseguir habitatges resil·lients.
  5. Conflictes i desplaçaments, respondre des de la protecció de el Dret a l'Habitatge.
  6. Definir línies d'actuació en matèria de reassentament i reallotjament.
  7. Repensar la Governança global, el domini establert i l'economia solidària.

Afirma rotundament que el major repte de tots els que haurà d'enfrontar l'Organització de les Nacions Unides és l'emergència climàtica, tota la resta d'actuacions hauran d'anar en consonància amb la urgència impresa pel canvi climàtic. El Relator Especial crida a buscar solucions de satisfacció a el Dret Humà a l'Habitatge Digne que no només no contribueixin a agreujar la situació climàtica, sinó que ajudin a mitigar-la, sabent al seu torn que el sector de l'habitatge té un paper central en el model de desenvolupament econòmic i suposa un gran consum de materials.

La crisi climàtica és a el mateix temps un factor agreujant de problemàtiques summament greus com la falta de disponibilitat de la terra. La destrucció d'ecosistemes i la pujada de l'nivell dels oceans obligaran a milions de persones a abandonar els seus llocs de residència. Plantejar solucions reals a aquest fet requereix tenir en compte que una persona desplaçada no només perd la seva llar (sostre), sinó que es veu forçada a abandonar les seves formes de vida, la seva seguretat i pateix un trastorn en la seva identitat.

La Terra, a més, pateix un procés de control i capitalització de la seva propietat que allunya les persones de la seva capacitat per disposar-ne. S'ha generalitzat una situació d'extrems en què la propietat de terra s'ha concentrat o bé en elits privades o bé en un control monopolístic per part d'alguns estats. Davant les dues situacions, el Relator exigeix ​​que tant els actors públics com els privats actuïn de manera que es deslligui la terra del seu paper de mercaderia. Balakrishnan Rajagopal és contundent quan afirma que l'accés a la terra és una condició indispensable per aconseguir el Dret Humà a la Vida Digna i, per tant, a l'Habitatge Digne.

L'informe acaba insistint en aquest paper que han de jugar tant el sector públic com el sector privat. Afirma que l'acció especulativa dels fons d'inversió, entre els quals esmenta Blackstone, està tenint conseqüències nefastes sobre l'accés a l'habitatge. Indica que s'està produint una greu crisi d'habitatge accessible en gran part de països d'ingressos mitjans. En el marc d'un creixement de les pitjors condicions de la pobresa urbana s'està generant una alça en el preu de l'habitatge i el lloguer que ha conduït a ciutats com Berlín a impulsar una congelació d'aquests últims.

En definitiva, l'informe publicat per les Nacions Unides és un reconeixement a la lluita per la protecció dels Drets Econòmics Socials i Culturals a través de la seva dimensió habitacional. La denúncia de l'especulació i el mercadeig amb matèries relacionades amb la satisfacció dels Drets Humans és una constant i hauria de servir de guia als Estats membre per a la promoció d'un marc legislatiu garantista. Les propostes del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides haurien d'impulsar normatives més proteccionistes de la qualitat de vida de les persones que dels beneficis de les grans corporacions.

Multimèdia

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.