Planificació estratègica
Un dels processos clau en la formulació de respostes i solucions transformadores a problemes socials complexes és la planificació estratègica. Tant en l'àmbit de les polítiques públiques com les organitzacions, avui en dia necessitem instruments dinàmics que estructurin un full de ruta cap a l'èxit efectiu d'objectius substantius, directrius i prioritats d'acció a curt i llarg termini d'acord amb un diagnòstic estratègic dels problemes que afrontem i els múltiples actors, interessos i necessitats que hi intervenen.
La penetració del paradigma neoliberal en múltiples dimensions i pràctiques –en la gestió pública a través del new public management, l'individualisme a nivell cultural i la fragmentació econòmica i ocupacional a través de les pràctiques estructurants d'outsourcing, subcontractació i externalització- ha posat en crisi la sostenibilitat i suficiència dels mecanismes col·lectius de reconeixement, provisió i cobertura efectiva de necessitats socials en favor de la mercantilització de les polítiques socials i l'augment de les desigualtats.
En clau de drets socials, el diagnòstic i la planificació estratègica posen el focus a la provisió mercantil i l'augment de les desigualtats de drets socials en les últimes dècades, en un context de la fragmentació econòmica En clau de drets socials, l'anàlisi i planificació estratègica de polítiques, estructures i mecanismes que facin efectiu el seu exercici universal, així com la detecció de problemes que afecten la seva sostenibilitat, suficiència, cobertura i intensitat protectora, són instruments clau i útils per a administracions i organitzacions compromeses en l'eradicació de desigualtats, l'equitat i la co-responsabilitat de les accions públiques i privades sobre els drets socials i les condicions de vida de les persones.