Aspectes clau per finançar i promoure el parc d'habitatge assequible que la regió metropolitana de Barcelona necessita

El passat 4 de febrer de 2022, el PEMB Barcelona i l'Observatori DESC vam organitzar unes jornades de treball amb presència del Secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucia Martín, i la Directora de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, juntament amb d'altres expertes, per reflexionar sobre com fer realitat un parc d’habitatge assequible a nivell metropolità, en un context deficient i amb gran urgència d’actuació i adaptació

Enllaç a la sessió completa a Youtube al final.

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l'Observatori DESC i amb el suport de l’AMB, el seminari “El parc d'habitatge assequible que la regió metropolitana de Barcelona necessita: Com es finança? Qui el promou?”, amb l’objectiu de debatre al voltant de la coordinació territorial per atendre les zones amb mercats d’habitatge més tensionats i dels greus impactes derivats en forma d’exclusió i segregació residencial. La trobada ha comptat amb la presència de representants de l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

D’entre els reptes més destacats en aquest àmbit s’han destacat la baixa emancipació dels joves, una taxa de sobrecàrrega de lloguer molt elevada (51,2% respecte a la renda bruta a l’RMB), sòl insuficient per atendre les necessitats de nova construcció, persones mal allotjades i un gran registre de sol·licitants d’habitatge protegit en espera.

La sessió ha començat amb la presentació per part del director de l’Àrea de Presidència i de Planificació Estratègica de l’AMB, Salvador Milà, qui ha especificat que “la qüestió de l’habitatge és un àmbit estratègic pel PEMB”. Ha assegurat que s’ha d’entendre des d’una perspectiva regional, perquè en aquesta escala també trobem tensions de preu i demanda desatesa. Milà ha continuat fent una crida a la lluita contra la “vulnerabilitat i incapacitat d’accedir a un habitatge assequible”, i ha proposat com a objectiu amb horitzó 2030 “la reducció del percentatge de població que destina més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge i els subministraments essencials associats”.

A continuació, la membre de la Junta de l'Observatori DESC, Irene Sabaté, ha explicat que ens trobem en una situació de crisi habitacional que genera risc d'exclusió per un segment creixent de la població i, per tant, existeix la necessitat de reforçar la finalitat social d’aquestes polítiques  i aconseguir que l’habitatge es consolidi com un pilar de l'estat de benestar. Seguidament ha apuntat que hi ha consens polític en la necessitat d'invertir en la promoció i rehabilitació del parc d'habitatge assequible, però ha insistit en la importància del "compromís i la mobilització dels actors públics-privats per concretar la corresponsabilitat, explorar noves fonts de finançament i implementar aquestes mesures amb una visió metropolitana".  

Lucia Martin, regidora d'Habitatge i Rehabilitació de l'Ajuntament de Barcelona ha afegit que falten 90.000 habitatges assequibles a Barcelona per arribar al 15% de parc social establert per el PTSH (Pla Territorial Sectorial d’Habitatge) i ha reclamat accelerar-ne la promoció i altres mecanismes per actuar sobre l'habitatge social que ja existeix a la regió metropolitana, com per exemple l’adquisició a través de tanteig i retracte i la reserva del 30% de sòl per HPO en noves promocions en sòl consolidat. També ha plantejat la possibilitat d’una borsa d‘habitatge a nivell metropolità amb recursos compartits de l’Ajuntament. Per últim, ha destacat la necessitat de pressupostos elevats, així com eines de finançament i polítiques que siguin continuades en el temps, ja que “es tracta d’una qüestió que no dona resultats immediats”.

El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, segons el secretari d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala, es preveu sobre l’escenari més probable de l’impacte i la demografia a Catalunya, i en ell s’estima que de les 900.000 llars que es creïn en les properes dues dècades, més d’una tercera part necessitaran suport de l’administració. Per tant, “necessitem que tots els actors s’impliquin; les polítiques d’habitatge són cares i falta compromís pressupostari”, ha denunciat Sala, qui ha afirmat que existeix una participació molt desigual per part de les administracions. Per últim, ha remarcat que les polítiques d’habitatge han de ser estructurals i a llarg termini, per donar un marc de treball estable als actors públics i privats que volem implicar-s’hi, i ha destacat, també, que actualment disposem d’una oportunitat de finançament molt interessant gràcies als fons Next Generation, que poden invertir-se en actuacions d’eficiència energètica.

Finalment, la presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, Carme Trilla,  ha conclòs la ronda d’aportacions amb un llistat de sis requisits per fer possible la promoció de nous habitatges protegits. En primer lloc, trobem l’encaix entre les necessitats d’habitatge i la disponibilitat de sòl. En segon lloc, un urbanisme actiu i facilitador de les possibles operacions que calgui fer al territori. A continuació, ha mencionat que és vital comptar amb finançament suficient per dur a terme aquests projectes. Desprès, ha parlat de la confiança en la col·laboració entre el sector públic i el privat afirmant que “no tot ho pot fer el sector públic”. Tot seguit, ha assegurat que cal plantejar les subvencions com una realitat flexible que s'adapti a les situacions que sorgeixen. Posteriorment, ha posat sobre la taula la necessitat de comptar amb una fiscalitat aliada amb la política d'habitatge i, per acabar, la consideració del parc existent com a font principal per atendre les necessitats.

D'entre les principals conclusions de la trobada, destaca que la problemàtica de l’accés i el manteniment de l’habitatge supera els límits de Barcelona i de l’AMB i que encara queden molts instruments de la legislació vigent per explorar, com ara el marc que permeti aplicar les mesures en l’àmbit metropolità. Per últim, s’ha posat de manifest la necessitat de comptar amb la implicació i amb un mecanisme perquè IMPSOL i INCASOL facin d’operadors d’habitatge públic en l’àmbit metropolità.

Els continguts del seminari seran recollits en una futura publicació elaborada per l’Observatori DESC, on s’ampliaran en detall algunes qüestions i reflexions especialment interessants.  Per saber-ne més, pots trobar altres materials sobre habitatge metropolità al cicle de la Metròpoli Cohesionada, englobat dins del procés participatiu Barcelona Demà, que servirà per definir el Compromís Metropolità 2030 a l’RMB.

  • En aquest enllaç trobaràs el seminari sencer en format vídeo.

Multimèdia

Agenda

No s'han trobat esdeveniments propers.

Segueix-nos a X (abans Twitter)!